Eleccions, marques personals i irrupció de valors emocionals

No ha estat fàcil posar un títol a aquest post just el dia de la jornada de reflexió de les eleccions catalanes que se celebren demà.

Una dada: en aquestes eleccions-com mai havia passat abans-han entrat en joc aspectes més propis i íntims de la marca personal dels candidats: creences, aficions, patrimoni personal, valors-més enllà dels del partit-, família, històries personals, biografies …

Serà aquesta proximitat emocional amb l’elector la clau de l’èxit? Demà ho sabrem, però el que és segur és que aquesta contesa catalana ha obert un nou element, un element que va a jugar fort en futures conteses: la marca personal. Al final, volem confiar en algú, i en aquest camp de batalla del personal juga fort.

Com comenta el politòleg Antonio Gutiérrez-Rubí “… Tenim, a més, la intuïció que la biografia, el relat personal, esdevé informació política de primer ordre. Els electors pensen que el fet de conèixer com viu, com va ser educat, com va créixer i en què es va desenvolupar com a persona i com a professional aquest candidat és vital per aprofundir sobre el caràcter i l’escala de valors dels que aspiren a dirigir-nos. ”

Quin és el pòsit que ens han deixat els 5 principals candidats?

Artur Mas:

• Potser ningú com la periodista Pilar Rahola ha definit l’evolució del candidat de CiU en la seva faceta emocional: Artur Mas ha sabut trencar la màscara que el protegia la seva intimitat. Possiblement hagi contribuït la seva particular “travessia del desert”, els seus 7 anys a l’oposició després d’haver guanyat les dues eleccions a les que s’havia presentat.
• El llibre de Rahola “La màscara del Rei Arturo” converteix un candidat en una persona humana, el dota de valors, de històries de superació. D’algú que va voler viure d’una forma personal, discreta i amb tota la implicació el procés del tumor que va tenir la seva dona, Elena Rakosnik.
• La marca personal de Mas, el pòsit que no ha deixat, ha estat aquest, el de la superació, la persistència, la catalanitat en el sentit més obert, més pròxim i el del valor de l’ esforç. Té pàgina pròpia en Facebook, amb 5.000 amics, fanpage, no està a Twitter i el seu videoblog està integrat al web del partit.

José Montilla:

• El que fa pocs anys fora qualificat per l’ex-ministre Jordi Sevilla com “un xarnego que no està preparat per ser president de Catalunya “va sorprendre a propis i estranys convertint-se en el president 128 de la Generalitat catalana.
• En l’emocional, la marca del candidat del PSC gira al voltant de la seva capacitat de adaptació, la història d’un jove que arriba des de Còrdova a Catalunya amb només 16 anys, sense parlar una paraula de català i aconsegueix arribar a la alcaldia de Cornellà i al Ministeri d’Indústria sense haver cursat una carrera universitària. Un autèntic self-made-man que va aconseguir convertir-se en president del PSC després de la crisi política oberta per Maragall / ERC després de la falta de suport de la formació independentista a l’Estatut.
• La marca personal de Montilla és la discreció, la màscara que no ha trencat del tot, el principi d’autoritat i la superació. Té una fanpage a Facebook amb unes 7.500 adhesions, no té compte personal a Twitter i el seu bloc és un “flog” o fals bloc en que escriuen terceres persones.

Joan Puigcercós:

• Puigcercós estrena candidatura per Esquerra. Aquest fill de masovers es va convertir en conseller de la Generalitat durant el segon tripartit governat per Montilla. Després del fracàs electoral del seu partit en les eleccions generals de març de 2008, va decidir sortir de la Generalitat per dedicar-se a refer el partit.
• La seva identitat té molt a veure amb el seu aspecte físic, gran, un vaixell trencaglaç que aparta el que se li posa per davant, una locomotora llançada. També s’abraça a la polèmica buscada, aquesta necessitat de notorietat perfectament calculada. Té 5.000 amics en la seva pàgina de Facebook i tot just 22 en la seva fanpage, no està a Twitter (és compte de partit) i el seu bloc està una mica abandonat.
• La seva marca és la independència, encara que li pesa la frustració de no haver estat capaç de retenir en el si del seu partit i haver permès dues escissions (Solidaritat Catalana de Laporta i Reagrupament de Carretero) que li poden sortir cares a resultat electoral.

Alicia Sánchez-Camacho:

• L’ única dona candidata, la candidata del PP crida l’atenció per ser família monoparental: el seu fill no té pare, un detall que possiblement ha ajudat a trencar amb certs clixés.
• Igual que amb Puigcercós, la història d’aquesta advocat i jutge (substituta) implica el destronament del seu antecessor. Va passar el 2008, quan el llavors president del PP català, Daniel Sirera, li van comunicar des de Madrid que tenien a algú millor per al lloc: Sánchez Camacho.
• Va haver de lluitar contra Sirera, Alberto Fernández, i Montserrat Nebrera per despuntar com la N1 del partit a Catalunya, el que li deixa una empremta inesborrable de lideratge, de coherència i de cert narcisisme.
• Disposa de Facebook, amb pàgina personal (5.000 amics) i fanpage. No està a Twitter i el seu bloc està integrat al web del partit.

Joan Herrera:

• L’home de la bicicleta, el candidat de ICV, ha suposat un bàlsam per al seu partit, erosionat després de les polèmiques actuacions de l’antic líder, Joan Saura.
• Home de verb càlid i bragat en la política parlamentària espanyola, és jurista i polític, i la seva carrera està plena d’activisme. La seva Facebook compta amb 5.000 amics, i sol escriure de tant en tant. No té twitter, però el seu bloc, creat el 2007, està ben nodrit de posts i ben estructurat.
• Si marca personal està molt relacionada amb la coherència, el “fairplay“i tot el verd, el ecològic, encara que en el seu haver també ha aconseguit convertir-se en l’única opció de esquerra.

Guillem Recolons / Personal Branding Coach / soymimarca

The post Eleccions, marques personals i irrupció de valors emocionals appeared first on guillemrecolons.cat.